Apr 13, 2012

“Mala alimentació i males emocions fan emmalaltir”




Entrevista al Diari Avui - 13/04/2012 - Eva Garcia Pagán


La paraula macrobiòtica em sona a poc més que soja i algues...
La macrobiòtica té molt mala fama i la paraula indueix a l'error, perquè la gent pensa que menjarà poc més que alfals o coses exòtiques, com l'alga miso. El concepte de macrobiòtica és més ampli.
I en què consisteix?
Els aliments ens aporten una quantitat d'energia determinada per la quantitat de llum solar que tenen continguda. Els aliments no només ens transmeten el valor químic de la seva composició sinó també un valor energètic, d'expansió, que té a veure amb la manera com s'han fet i han crescut, si ha estat de manera ràpida o més lenta. Hi ha aliments equilibrats, amb un terme mitjà de quantitat de sol (grans i cereals), d'altres que tenen poca energia (productes vegetals) i que en tenen en excés (productes carnis). Cal trobar l'energia que necessita cada persona segons les seves característiques físiques. Pot sonar estrany però tots els combustibles no són més que sol concentrat per plantes que han fet la fotosíntesi i al llarg de milions d'anys han concentrat l'energia al subsòl.
Així, ja no s'ha de pensar en proteïnes, hidrats i lípids? Com puc menjar de manera macrobiòtica?
Se n'ha d'aprendre. La gent busca una fórmula per a tot i cal informar-se bé. El llibre Nutrició energètica i salut, del doctor Jorge Pérez-Calvo, pot ajudar. La vida comença a exigir una transformació en la conscienciació de les persones en què per viure no calgui una fórmula. Hem de ser conscients que els responsables de la nostra salut som nosaltres. Si és certa la frase que som el que mengem, potser ens hauríem d'informar més.
Però com hauríem de canviar d'alimentació?
Les proporcions de la piràmide alimentària haurien de ser entre un 50% i un 60% de cereals integrals, entre 20% i 25% de verdures i llegums i entre un 0% i un 5% de fruita depenent de la zona on es visqui, l'època de l'any i la condició de la persona que menja. També llavors, algues i oli. La mateixa alimentació no pot funcionar a tothom de la mateixa manera.
I algun aliment prohibit?
Els lactis de vaca no estan recomanats, tenen una quantitat de proteïna i calci que no pertanyen al nostre grup animal, estan fets per engreixar vedells uns 250 quilos en deu mesos.
Així, mengem molt malament.
Totes les malalties són la combinació de males emocions i mals aliments. Quan tenim males emocions, els gestors dels nostres residus deixen de funcionar bé, especialment el fetge, i llavors acumulem una quantitat tremenda de tòxics que es troben en l'alimentació. Quan més industrialitzada està l'alimentació, més s'allunya de la cadena alimentària que està a prop de les nostres possibilitats biològiques i més toxicitat ens aporta als òrgans i al cos.


Christian Carles Tolrà Terapeuta
És terapeuta i professor de meditació i al saló Alimen-
taria 2012 va parlar de l'equilibri yin-yang en l'alimentació. Diu que totes les malalties estan causades pels mals aliments i per les males emocions i recomana la cuina macrobiòtica.

Apr 2, 2012

Optimal Sports Bcn

OSB neix de la idea del seu fundador, Joan Ribas Marín, d'integrar dintre d'un mateix equip diferents professionals de diferents àrees de l'esport (la psicologia aplicada a l'esport, la preparació física, el coaching, etc.) i posar els seus coneixements i experiència en benefici de l'esport i de la seva pràctica.

Estem especialitzats en l'entrenament mental, en la formació i l'assessorament d'esportistes, equips, entrenadors, pares, àrbitres i organitzacions.

Els nostres objectius són: guiar als esportistes en el seu desenvolupament personal i esportiu, i ajudar-los a aconseguir les metes que es proposin.

El nostre treball es caracteritza per la senzillesa del mètode, pel treball ben fet, el compromís amb els nostres clients, la discreció i la passió pel que fem.

Tots els components de OSB hem estat esportistes d'alt rendiment, valor afegit per a entendre millor a l'esportista i a l'esport en general.

Per a nosaltres l'esport és una manera de veure i entendre la vida, és un estil de vida.

http://www.optimalsportsbcn.com/ca/home.html

Jul 25, 2011

Valentí Fuster abre la vía a mejorar la calidad de vida en ancianos




La Vanguardia - 20/07/2011


Una dosis de sirtuinas, otra de telomerasa y un pellizco de células madre. Es la mejor fórmula que puede ofrecer hoy día la ciencia para retrasar el envejecimiento, según datos aportados por el cardiólogo Valentí Fuster en el curso magistral que ha impartido esta semana en la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) en Santander.

Aunque los ingredientes de la fórmula no se encuentran en las farmacias, es posible hacer que el propio cuerpo los fabrique o, en el caso de las células madre, los mantenga. Para conseguirlo, es conveniente ingerir pocas calorías con la dieta y gastar muchas practicando actividad física.

El organismo se adaptará a la dieta escasa y a la actividad física intensa con cambios en las células y los tejidos que ayudarán a mantener el vigor de la etapa adulta hasta edades avanzadas. O, a la inversa, una dieta excesiva y una actividad física insuficiente acelerarán el envejecimiento, ya que comportarán un déficit de sirtuinas y de telomerasa y un agotamiento prematuro de las células madre.

"La visión que tenemos del envejecimiento está cambiando rápidamente" a medida que se presentan nuevos datos científicos, explicó Fuster, director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) en Madrid y del Instituto Cardiovascular del hospital Mount Sinai en Nueva York. Es "un campo de investigación fascinante que puede tener un gran impacto para mejorar la calidad de vida de las personas ancianas y además puede ayudar a contener los gastos sanitarios en el futuro".

El objetivo práctico de esta línea de investigación es prolongar la salud hasta edades lo más avanzadas posible y concentrar los años de decrepitud en un corto periodo al final de la vida. Retrasar el declive propio de la edad, destacó el cardiólogo en una sesión de su curso magistral dedicada a la senescencia, tendrá efectos positivos tanto para mantener la salud cardiovascular como para conservar las facultades cognitivas.

Según la nueva visión que presentó Fuster, el envejecimiento ya no se ve como un proceso gradual que se inicia al principio de la edad adulta y termina con la muerte tras un deterioro progresivo del organismo a lo largo de varias décadas. Se ve, de manera creciente, como una reacción en cadena en la que, igual que en un coche que empieza a acumular averías, distintos órganos y tejidos se deterioran unos tras otros.

"Es un campo de investigación aún muy abierto", explicó Fuster en una entrevista posterior con La Vanguardia. Pero "mi impresión personal es que, como todo en la biología, el envejecimiento es un proceso no lineal. Los resultados científicos que tenemos apuntan en esta dirección. Y todos hemos tenido la experiencia de encontrarnos a una persona conocida y pensar 'le encuentro muy envejecido'".
Estos resultados científicos indican que los distintos órganos y tejidos del cuerpo humano disponen de reservas de células madre que permiten regenerarlos a lo largo de la vida. Sin embargo, cada vez que una célula se divide, pierde una pequeña cantidad de material genético. Cuantas más veces se dividen las células, más material genético pierden. Hasta que llega un punto que han perdido tanto material genético que ya no puede seguir dividiéndose. Final de partida para la célula.

Lo que pierden las células en cada división es un pequeño fragmento de los llamados telómeros, que se encuentran en los extremos de los cromosomas. Los telómeros se pueden restituir, hasta cierto punto, con una enzima llamada telomerasa.

Estos descubrimientos de la biología molecular ayudan a entender por qué las causas más importantes de enfermedad y muerte varían con la edad. Los cánceres, por ejemplo, suelen concentrarse entre la quinta y la octava década de la vida y decaen después. Esto se explica porque los tumores se originan a partir de células madre y, pasados los 80 años, las reservas de células madre del organismo están casi agotadas.

Las enfermedades cardiovasculares de las arterias principales, como los infartos de miocardio, registran el máximo número de casos a la edad de 68 años, informó Fuster. Pero los problemas derivados del deterioro de los pequeños vasos sanguíneos, como el declive neurológico asociado a la edad, se concentran al final de la vida, precisamente en el periodo en que las reservas de células madre se agotan.

Un detalle importante es que las averías de las grandes arterias afectan a personas relativamente jóvenes mientras que las de las pequeñas arterias suelen afectar a personas mayores, destacó Fuster en el curso de la UIMP, patrocinado por Laboratorios Esteve. La diferencia se debe a que los infartos son consecuencia de una enfermedad en la que se acumula colesterol en la pared de las arterias. En cambio, los problemas de microcirculación suelen ser consecuencia de un proceso normal de envejecimiento en que las arterias pierden elasticidad y capacidad de regenerarse.

Un segundo detalle importante, añadió Fuster, es que, aunque se trata de problemas distintos, las estrategias para prevenirlos son las mismas. Así, la actividad física no sólo ha demostrado ayudar a prevenir infartos, sino también mantener la longitud de los telómeros, que es la parte de material genético que más suele perderse cuando se divide una célula. Y una dieta baja en calorías no sólo evita que se acumule colesterol en la pared de las arterias, sino que parece favorecer la síntesis de unas moléculas llamadas sirtuinas, que han demostrado tener un poderoso efecto antienvejecimiento.

Si se complementa un estilo de vida saludable con un tratamiento farmacológico, algunos de los mismos fármacos que reducen el riesgo de infarto en pacientes de riesgo parecen ayudar a prevenir el declive neurológico a edades avanzadas. Entre estos fármacos, Fuster destacó los tratamientos contra la hipertensión, que han resultado beneficiosos para pacientes con alzheimer en dos estudios distintos, Y defendió que se estudie si las estatinas –fármacos contra el colesterol LDL– tienen también efectos positivos.

"Podemos prevenir la insuficiencia cerebral del mismo modo que hemos aprendido a prevenir la insuficiencia cardiaca", declaró Fuster. "Pero nos falta un cambio de actitud para aceptar que las personas de edades más avanzadas pueden beneficiarse de estos tratamientos. Y nos faltan estudios científicos bien hechos para evaluar qué tratamientos son efectivos en esta población".

Hoy día, según el cardiólogo, las personas ancianas no siempre reciben un tratamiento óptimo. Esto se explica, en parte, por el temor a que no toleren los posibles efectos secundarios de la medicación. Pero "hemos llegado a un punto en que los descubrimientos que pueden ayudar a combatir los estragos de la edad parecen estar maduros para trasladarse a los pacientes".

Jun 16, 2011

La poca innocència d’una bossa de patates xips



Etselquemenges.cat - Trinitat Gilbert


Són pertot arreu. A les festes d’aniversari. Als actes institucionals. Als vermuts dels dies de festa. Davant de la caixa registradora dels supermercats, perquè n’agafem sense pensar-hi, com un acte de consum irreflexiu. I als nens els encanta. Semblen tan innocents aquelles patates de mil formes i colors, rodones, allargades, cargolades. Fins i tot n’hi ha de la Hello Kitty! I, a més, sempre contenen adhesius o tatuatges o qualsevol altre motiu extra que impulsi a comprar-les. Ai las!, que diria el poeta. D’innocents, però, no tenen res.

La professora de Química dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Ferragut alerta d’un component que contenen totes les patates xips, l’acrilamida, que apareix en tots els aliments amb un alt contingut d’hidrats de carboni i poques proteïnes que han passat per un processat fregit a partir de 180º de temperatura. “A tot Europa, s’està fent un estudi molt rigorós per controlar l’acrilamida amb l’objectiu de minimitzar-lo o evitar-lo, perquè se sap que és cancerigen”. Segons opina la professora Ferragut, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sembla que s’estan incorporant cada cop més en la dieta regular. “Espero que no arribi a passar mai com a Anglaterra, on vaig viure una temporada, i vaig comprovar que els nens, a l’escola, a l’hora d’esmorzar, portaven a la motxilla una bossa de patates xips. De fet, recordo que vaig preguntar a la professora què em recomanava que posés al meu fill per esmorzar, i la mateixa mestra em va dir: una bossa de patates xips”. I què n’opinen els pediatres? La pediatra Montse Falcó és molt radical: “Haurien d’estar a la presó les persones que n’elaboren”. La frase la diu amb un petit riure, però ho argumenta clarament: “Les patates xips maten la gana, no alimenten. I, per adobar-ho, destrueixen la mucositat de les cèl·lules, destinada a absorbir els nutrients dels aliments”. Dit amb unes altres paraules, un nen acostumat a menjar patates xips de manera habitual debilita o anul·la la capacitat absortiva de les mucoses cel·lulars, de manera que quan ingereixi espinacs, pastanagues o tomàquets, no en traurà el profit nutritiu. D’altra banda, la pediatra Falcó indica que aquests aliments també incorporen dosis d’additius, que s’absorbeixen i que, en gran part, van directes al cervell, fet que por provocar irritabilitat o conductes inadequades.

La dietista Núria Llata encara assenyala més inconvenients de la ingesta d’aquestes patates. “Per començar, contenen força sal. Per continuar, fan una aportació energètica molt alta, però amb greixos poc saludables, industrials. I, per acabar, estan compostos amb colorants, amb additius, sobretot els ganxitos o les cotnes, que poden incrementar les al·lèrgies alimentàries”. La dietista també subratlla que no tenen cap component nutritiu, és a dir que no haurien de substituir cap àpat dels nens, i tampoc no haurien d’estar presents diàriament a la seva dieta. “Com a molt, hauria de ser ocasional, en dies de festa, quan apareixen de manera inevitable”. I és que aquest tipus de menjar està situat a la part alta de la piràmide alimentària, a l’iceberg final, com una cosa esporàdica i remota. “I aquesta piràmide alimentària, amb els nens, i amb la resta de la població en general, s’hauria de recordar sempre”.



L’alternativa
Hi ha famílies que han optat per una alternativa casolana a les bosses de patates xips. I l’alternativa és crear-ne elles mateixes. La Marta Pontnou en prepara però amb verdures, pastanaga i carbassó. Els talla de manera molt prima i ho fregeix fins que quedi cruixent. També hi ha l’opció d’enfarinar una mica el carbassó prèviament perquè el carabassó adquireixi un to cruixent. És una manera de menjar verdura diferent, però que els dietistes també assenyalen que s’ha de controlar perquè l’acrilamida (objecte d’estudi a tot Europa) és present en tots els fregits, inclosos els casolans.

Una altra proposta són els fruits secs. Segons la pediatra Núria Llata, “poden ser una alternativa saludable, perquè sí que aporten un valor nutritiu important, no són calories buides”, i perquè, a més, els nens també els poden associar com un menjar de festa, divertit, diferent. I és que el greuge de tot plegat és que les patates xips s’han incorporat a la imaginari infantil com un menjar de premi o de festa, i aquesta concepte és el més difícil d’eradicar. El premi pot ser qualsevol aliment, inclosa una peça de fruita!

Són pertot arreu. A les festes d’aniversari. Als actes institucionals. Als vermuts dels dies de festa. Davant de la caixa registradora dels supermercats, perquè n’agafem sense pensar-hi, com un acte de consum irreflexiu. I als nens els encanta. Semblen tan innocents aquelles patates de mil formes i colors, rodones, allargades, cargolades. Fins i tot n’hi ha de la Hello Kitty! I, a més, sempre contenen adhesius o tatuatges o qualsevol altre motiu extra que impulsi a comprar-les. Ai las!, que diria el poeta. D’innocents, però, no tenen res.

La professora de Química dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Ferragut alerta d’un component que contenen totes les patates xips, l’acrilamida, que apareix en tots els aliments amb un alt contingut d’hidrats de carboni i poques proteïnes que han passat per un processat fregit a partir de 180º de temperatura. “A tot Europa, s’està fent un estudi molt rigorós per controlar l’acrilamida amb l’objectiu de minimitzar-lo o evitar-lo, perquè se sap que és cancerigen”. Segons opina la professora Ferragut, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sembla que s’estan incorporant cada cop més en la dieta regular. “Espero que no arribi a passar mai com a Anglaterra, on vaig viure una temporada, i vaig comprovar que els nens, a l’escola, a l’hora d’esmorzar, portaven a la motxilla una bossa de patates xips. De fet, recordo que vaig preguntar a la professora què em recomanava que posés al meu fill per esmorzar, i la mateixa mestra em va dir: una bossa de patates xips”. I què n’opinen els