Valentí Fuster abre la vía a mejorar la calidad de vida en ancianos

La Vanguardia - 20/07/2011

Una dosis de sirtuinas, otra de telomerasa y un pellizco de células madre. Es la mejor fórmula que puede ofrecer hoy día la ciencia para retrasar el envejecimiento, según datos aportados por el cardiólogo Valentí Fuster en el curso magistral que ha impartido esta semana en la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) en Santander.

Aunque los ingredientes de la fórmula no se encuentran en las farmacias, es posible hacer que el propio cuerpo los fabrique o, en el caso de las células madre, los mantenga. Para conseguirlo, es conveniente ingerir pocas calorías con la dieta y gastar muchas practicando actividad física.

El organismo se adaptará a la dieta escasa y a la actividad física intensa con cambios en las células y los tejidos que ayudarán a mantener el vigor de la etapa adulta hasta edades avanzadas. O, a la inversa, una dieta excesiva y una actividad física insuficiente acelerarán el envejecimiento, ya que comportarán un déficit de sirtuinas y de telomerasa y un agotamiento prematuro de las células madre.

"La visión que tenemos del envejecimiento está cambiando rápidamente" a medida que se presentan nuevos datos científicos, explicó Fuster, director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) en Madrid y del Instituto Cardiovascular del hospital Mount Sinai en Nueva York. Es "un campo de investigación fascinante que puede tener un gran impacto para mejorar la calidad de vida de las personas ancianas y además puede ayudar a contener los gastos sanitarios en el futuro".

El objetivo práctico de esta línea de investigación es prolongar la salud hasta edades lo más avanzadas posible y concentrar los años de decrepitud en un corto periodo al final de la vida. Retrasar el declive propio de la edad, destacó el cardiólogo en una sesión de su curso magistral dedicada a la senescencia, tendrá efectos positivos tanto para mantener la salud cardiovascular como para conservar las facultades cognitivas.

Según la nueva visión que presentó Fuster, el envejecimiento ya no se ve como un proceso gradual que se inicia al principio de la edad adulta y termina con la muerte tras un deterioro progresivo del organismo a lo largo de varias décadas. Se ve, de manera creciente, como una reacción en cadena en la que, igual que en un coche que empieza a acumular averías, distintos órganos y tejidos se deterioran unos tras otros.

"Es un campo de investigación aún muy abierto", explicó Fuster en una entrevista posterior con La Vanguardia. Pero "mi impresión personal es que, como todo en la biología, el envejecimiento es un proceso no lineal. Los resultados científicos que tenemos apuntan en esta dirección. Y todos hemos tenido la experiencia de encontrarnos a una persona conocida y pensar 'le encuentro muy envejecido'".

Estos resultados científicos indican que los distintos órganos y tejidos del cuerpo humano disponen de reservas de células madre que permiten regenerarlos a lo largo de la vida. Sin embargo, cada vez que una célula se divide, pierde una pequeña cantidad de material genético. Cuantas más veces se dividen las células, más material genético pierden. Hasta que llega un punto que han perdido tanto material genético que ya no puede seguir dividiéndose. Final de partida para la célula.

Lo que pierden las células en cada división es un pequeño fragmento de los llamados telómeros, que se encuentran en los extremos de los cromosomas. Los telómeros se pueden restituir, hasta cierto punto, con una enzima llamada telomerasa.

Estos descubrimientos de la biología molecular ayudan a entender por qué las causas más importantes de enfermedad y muerte varían con la edad. Los cánceres, por ejemplo, suelen concentrarse entre la quinta y la octava década de la vida y decaen después. Esto se explica porque los tumores se originan a partir de células madre y, pasados los 80 años, las reservas de células madre del organismo están casi agotadas.

Las enfermedades cardiovasculares de las arterias principales, como los infartos de miocardio, registran el máximo número de casos a la edad de 68 años, informó Fuster. Pero los problemas derivados del deterioro de los pequeños vasos sanguíneos, como el declive neurológico asociado a la edad, se concentran al final de la vida, precisamente en el periodo en que las reservas de células madre se agotan.

Un detalle importante es que las averías de las grandes arterias afectan a personas relativamente jóvenes mientras que las de las pequeñas arterias suelen afectar a personas mayores, destacó Fuster en el curso de la UIMP, patrocinado por Laboratorios Esteve. La diferencia se debe a que los infartos son consecuencia de una enfermedad en la que se acumula colesterol en la pared de las arterias. En cambio, los problemas de microcirculación suelen ser consecuencia de un proceso normal de envejecimiento en que las arterias pierden elasticidad y capacidad de regenerarse.

Un segundo detalle importante, añadió Fuster, es que, aunque se trata de problemas distintos, las estrategias para prevenirlos son las mismas. Así, la actividad física no sólo ha demostrado ayudar a prevenir infartos, sino también mantener la longitud de los telómeros, que es la parte de material genético que más suele perderse cuando se divide una célula. Y una dieta baja en calorías no sólo evita que se acumule colesterol en la pared de las arterias, sino que parece favorecer la síntesis de unas moléculas llamadas sirtuinas, que han demostrado tener un poderoso efecto antienvejecimiento.

Si se complementa un estilo de vida saludable con un tratamiento farmacológico, algunos de los mismos fármacos que reducen el riesgo de infarto en pacientes de riesgo parecen ayudar a prevenir el declive neurológico a edades avanzadas. Entre estos fármacos, Fuster destacó los tratamientos contra la hipertensión, que han resultado beneficiosos para pacientes con alzheimer en dos estudios distintos, Y defendió que se estudie si las estatinas –fármacos contra el colesterol LDL– tienen también efectos positivos.

"Podemos prevenir la insuficiencia cerebral del mismo modo que hemos aprendido a prevenir la insuficiencia cardiaca", declaró Fuster. "Pero nos falta un cambio de actitud para aceptar que las personas de edades más avanzadas pueden beneficiarse de estos tratamientos. Y nos faltan estudios científicos bien hechos para evaluar qué tratamientos son efectivos en esta población".

Hoy día, según el cardiólogo, las personas ancianas no siempre reciben un tratamiento óptimo. Esto se explica, en parte, por el temor a que no toleren los posibles efectos secundarios de la medicación. Pero "hemos llegado a un punto en que los descubrimientos que pueden ayudar a combatir los estragos de la edad parecen estar maduros para trasladarse a los pacientes".

The Small Team

Tornar-se a aixecar - Stand Up Again!

La poca innocència d’una bossa de patates xips

Etselquemenges.cat - Trinitat Gilbert

Són pertot arreu. A les festes d’aniversari. Als actes institucionals. Als vermuts dels dies de festa. Davant de la caixa registradora dels supermercats, perquè n’agafem sense pensar-hi, com un acte de consum irreflexiu. I als nens els encanta. Semblen tan innocents aquelles patates de mil formes i colors, rodones, allargades, cargolades. Fins i tot n’hi ha de la Hello Kitty! I, a més, sempre contenen adhesius o tatuatges o qualsevol altre motiu extra que impulsi a comprar-les. Ai las!, que diria el poeta. D’innocents, però, no tenen res.

La professora de Química dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Ferragut alerta d’un component que contenen totes les patates xips, l’acrilamida, que apareix en tots els aliments amb un alt contingut d’hidrats de carboni i poques proteïnes que han passat per un processat fregit a partir de 180º de temperatura. “A tot Europa, s’està fent un estudi molt rigorós per controlar l’acrilamida amb l’objectiu de minimitzar-lo o evitar-lo, perquè se sap que és cancerigen”. Segons opina la professora Ferragut, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sembla que s’estan incorporant cada cop més en la dieta regular. “Espero que no arribi a passar mai com a Anglaterra, on vaig viure una temporada, i vaig comprovar que els nens, a l’escola, a l’hora d’esmorzar, portaven a la motxilla una bossa de patates xips. De fet, recordo que vaig preguntar a la professora què em recomanava que posés al meu fill per esmorzar, i la mateixa mestra em va dir: una bossa de patates xips”. I què n’opinen els pediatres? La pediatra Montse Falcó és molt radical: “Haurien d’estar a la presó les persones que n’elaboren”. La frase la diu amb un petit riure, però ho argumenta clarament: “Les patates xips maten la gana, no alimenten. I, per adobar-ho, destrueixen la mucositat de les cèl·lules, destinada a absorbir els nutrients dels aliments”. Dit amb unes altres paraules, un nen acostumat a menjar patates xips de manera habitual debilita o anul·la la capacitat absortiva de les mucoses cel·lulars, de manera que quan ingereixi espinacs, pastanagues o tomàquets, no en traurà el profit nutritiu. D’altra banda, la pediatra Falcó indica que aquests aliments també incorporen dosis d’additius, que s’absorbeixen i que, en gran part, van directes al cervell, fet que por provocar irritabilitat o conductes inadequades.

La dietista Núria Llata encara assenyala més inconvenients de la ingesta d’aquestes patates. “Per començar, contenen força sal. Per continuar, fan una aportació energètica molt alta, però amb greixos poc saludables, industrials. I, per acabar, estan compostos amb colorants, amb additius, sobretot els ganxitos o les cotnes, que poden incrementar les al·lèrgies alimentàries”. La dietista també subratlla que no tenen cap component nutritiu, és a dir que no haurien de substituir cap àpat dels nens, i tampoc no haurien d’estar presents diàriament a la seva dieta. “Com a molt, hauria de ser ocasional, en dies de festa, quan apareixen de manera inevitable”. I és que aquest tipus de menjar està situat a la part alta de la piràmide alimentària, a l’iceberg final, com una cosa esporàdica i remota. “I aquesta piràmide alimentària, amb els nens, i amb la resta de la població en general, s’hauria de recordar sempre”.

L’alternativa

Hi ha famílies que han optat per una alternativa casolana a les bosses de patates xips. I l’alternativa és crear-ne elles mateixes. La Marta Pontnou en prepara però amb verdures, pastanaga i carbassó. Els talla de manera molt prima i ho fregeix fins que quedi cruixent. També hi ha l’opció d’enfarinar una mica el carbassó prèviament perquè el carabassó adquireixi un to cruixent. És una manera de menjar verdura diferent, però que els dietistes també assenyalen que s’ha de controlar perquè l’acrilamida (objecte d’estudi a tot Europa) és present en tots els fregits, inclosos els casolans.

Una altra proposta són els fruits secs. Segons la pediatra Núria Llata, “poden ser una alternativa saludable, perquè sí que aporten un valor nutritiu important, no són calories buides”, i perquè, a més, els nens també els poden associar com un menjar de festa, divertit, diferent. I és que el greuge de tot plegat és que les patates xips s’han incorporat a la imaginari infantil com un menjar de premi o de festa, i aquesta concepte és el més difícil d’eradicar. El premi pot ser qualsevol aliment, inclosa una peça de fruita!

Són pertot arreu. A les festes d’aniversari. Als actes institucionals. Als vermuts dels dies de festa. Davant de la caixa registradora dels supermercats, perquè n’agafem sense pensar-hi, com un acte de consum irreflexiu. I als nens els encanta. Semblen tan innocents aquelles patates de mil formes i colors, rodones, allargades, cargolades. Fins i tot n’hi ha de la Hello Kitty! I, a més, sempre contenen adhesius o tatuatges o qualsevol altre motiu extra que impulsi a comprar-les. Ai las!, que diria el poeta. D’innocents, però, no tenen res.

La professora de Química dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Ferragut alerta d’un component que contenen totes les patates xips, l’acrilamida, que apareix en tots els aliments amb un alt contingut d’hidrats de carboni i poques proteïnes que han passat per un processat fregit a partir de 180º de temperatura. “A tot Europa, s’està fent un estudi molt rigorós per controlar l’acrilamida amb l’objectiu de minimitzar-lo o evitar-lo, perquè se sap que és cancerigen”. Segons opina la professora Ferragut, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sembla que s’estan incorporant cada cop més en la dieta regular. “Espero que no arribi a passar mai com a Anglaterra, on vaig viure una temporada, i vaig comprovar que els nens, a l’escola, a l’hora d’esmorzar, portaven a la motxilla una bossa de patates xips. De fet, recordo que vaig preguntar a la professora què em recomanava que posés al meu fill per esmorzar, i la mateixa mestra em va dir: una bossa de patates xips”. I què n’opinen els



Team Hoyt - No words

The human effort

“Cada aliment té una vibració i un efecte”

Article publicat al diari Avui el 16 de març del 2011

Gairebé quaranta anys d'estudi sobre els aliments han dut Montse Bradford a publicar set llibres, a més d'un vuitè, que és a punt d'aparèixer, i que ara es dediqui a la formació en cuina natural i energètica. Nascuda a Barcelona, però formada arreu d'Europa, Amèrica i el Japó, insisteix en la importància de la consciència en l'alimentació, però, a més, és terapeuta de l'art de la curació vibració i de psicologia transpersonal

Què és la cuina energètica?

És un estudi de l'energia dels aliments, però va una mica més enllà. Miro sempre la cuina: primer, natural, després sostenible, energètica i conscient. Natural perquè fem servir coses de la mare Terra, cosa que lliga amb la part de sostenibilitat. És molt important començar a menjar els aliments procedents del planeta Terra d'origen vegetal. Menjar carn no és sostenible en absolut. Perquè un 20% de les persones del planeta puguin menjar carn i pernil, n'hi ha un 80% que no poden menjar res. Per fer un quilo de carn necessitem 15.000 litres d'aigua, això és increïble. Tot ser humà té el dret a menjar.Tal com ja deia Hipòcrates, l'aliment és la medicina, i la medicina, l'aliment. Però la gent mira només el que l'interessa, si no, per què fa servir alcohol quan va a un botellón i no un suc de préssec? Doncs perquè en aquell moment volem una cosa que ens estimuli el sistema nerviós. Des del parvulari es podria començar a aprendre que cada element vibra, té una freqüència. Podem acceptar el valor de la fitoteràpia; una til·la, una menta, etc. Però no tenim ni idea de quin valor té una pastanaga, o un tros de carn, o un sucre. Cada element té una vibració i un efecte: ens pot relaxar, ens pot activar, ens pot donar més pesadesa, revitalitzar o depurar... Entendre la vibració de cada aliment, i després com cuinar-lo, això, juntament amb la vibració de la persona que tenim al davant, fa una alimentació conscient.

Com es classifiquen els aliments?

Es classifiquen segons l'energia. Per exemple, l'alcohol no va al dit gros del peu, va al cap, i em descentra en tots els nivells. Físicament, mentalment i emocionalment. La carn, per exemple, ens produeix molta agressivitat perquè té greix saturat, bloqueja el fetge i la vesícula biliar. I això ja ho sabem de la medicina xinesa, una ciència mil·lenària. Cada òrgan també té una emoció: el fetge, per exemple, si no funciona bé, comporta més ira, agressivitat, còlera, impaciència...

Quins aliments no són recomanables?

No prohibeixo res, però í que dic això és l'energia i, si hi ha consciència, hi ha llibertat per escollir. Hi ha tres grups, un d'aliments d'energia acumulativa, un d'energia que s'expandeix i un dels aliments moderats. En el primer cas, tensa, contrau i acumula molt pel que fa al greix, i calor dins el cos. Aliments que bloquegen alguns òrgans densos com ara el fetge, el cor i els pulmons són els greixos saturats. Els ous, els embotits, les carns blanques i vermelles i els formatges secs. També la sal, que escalfa molt –recordem que es posa sal al carrer quan neva–. Està molt bé una miqueta de sal quan cuinem, però no de manera excessiva i sense que sigui crua, que és molt nociva i bloquejarà els ronyons i provocarà retenció de líquids els snacks, com ara les patates fregides i els fornejats de farina. El segon grup és el dels que creen energia que s'expandeix i estimula extremadament el sistema nerviós. És el que fa tothom a la tarda quan es pren un cafè. És una energia que desmineralitza, que refreda, que inflama i infla. Hi ha l'alcohol i els vinagres; els làctics tous, les algues de llac, els sucres refinats, la mel d'abelles, la pastisseria, la xocolata, els gelats; també les fruites tropicals i les patates, tomàquets, pebrots vermells i albergínies. Són aliments d'acció ràpida que provoquen un pH àcid a la sang i que fan que el cos hagi de buscar minerals on sigui per equilibrar-se: dels ossos, de les dents, del sistema nerviós, etc. I al mig hi ha el grup dels aliments moderats per a ús diari, que són els que recomano: cereals integrals de grana entera, llegums, peix, alguna proteïna vegetal com el tofu, varietat de verdures de terra i del mar, fruits secs i fruites locals i estacionals, i algunes herbes aromàtiques.

Quin seria l'esmorzar ideal?

El propòsit de l'esmorzar és obtenir concentració i energia vital. Si mengem coses refinades no tenim aquesta energia. Jo prendria un cereal integral de gra enter com ara l'arròs, l'avena i la civada, i el cuinaria amb canyella i quatre panses, com un arròs amb llet. No pas musli, que és un cereal ja processat. És molt bo i dóna energia. Es pot acompanyar amb una infusió i, depenent de si fa fred o calor, d'un tipus o d'un altre. La gent, si s'hi acostuma, veurà que els canvia la vida.

Del cafè, ni parlar-ne?

Una cosa en excés és maligna. Una cosa amb moderació, i en un moment donat, no comporta cap problema. L'important és la quantitat, i també hi afegiria que, si es vol prendre, que sigui ecològic i de bona qualitat a casa. També cal saber que el cafè és un estimulant del sistema nerviós i que no caldria prendre'l quan no ens trobem bé. Avui dia hi ha malalties, com ara la fibromiàlgia i altres, de gent que ha fet molt més del que podia fer i que ha estimulat el seu sistema nerviós d'una manera que no era la bona.

La fruita?

És recomanable, sí, però sempre mirant la seva energia. La fruita refreda. Per tant, quan menjarem més fruita?A l'estiu. També cal mirar la persona. Jo, a Sancho Panza, li donaria molta fruita, però al Quixot no, perquè té molt de fred. S'ha de mirar el clima interior de la persona. Una persona prima, freda, a qui falti energia o musculatura, per què la vols refredar més? No té sentit. És important també la fruita local. Tenim una riquesa increïble de fruita: a l'hivern menys fruita, però, si en volem menjar, que sigui cuinada. També la menjarem cuinada quan ens volem relaxar.A la nit, una compota o una poma al forn, ja ens predisposen a anar a dormir.

I abans d'anar a dormir?

Sempre dic que al matí hem de menjar com prínceps, al migdia com reis i a la nit com pidolaires. A la nit arribem tensos a casa, cansats, ens sentim dèbils, comencem a picar a la cuina, continuem a la cuina i ho rematem al sofà. És el moment del dia que el cos comença a tenir el metabolisme molt més lent i el procés de dormir consisteix a reparar el sistema nerviós. Si estem digerint tota la nit, l'endemà estarem més baixos d'energia. No hem de fer mai un sopar de proteïna animal, que dóna energia. A aquelles hores no cal. Una infusió amb una mel d'arròs, una crema de verdures, una mica de pasta amb verdures, una cosa senzilla.

La gent és cada cop més conscient sobre la importància de l'alimentació?

Sí, però li costa. Hi ha set nivells a l'alimentació. El primer nivell és primari: tinc gana, vaig a menjar. El segon és el nivell sensorial: això m'agrada o no, però és molt pobre quedar-se només en això. El tercer, l'emocional: la gent només menja en funció del que la mare cuina. Aquí també farem unes mandonguilles, però potser a base de cigrons. Si cuinem només en aquest nivell, potser acabarem veient que tota la família té el mateix problema, estan alts de colesterol, etc. El quart nivell és l'intel·lectual: hi ha molta gent que es queda amb la història de les calories, els carbohidrats, etc. Està bé, però hi ha més que això. El cinquè nivell és el social: alimentació sostenible; aliments ecològics, naturals, i reciclatge. El sisè nivell és l'ideològic: gent que segueix amb molta fe unes ideologies. I el setè nivell és l'energètic: a una persona li pregunten si vol una fruita, i abans es planteja si té calor o més aviat té fred, i llavors demana un plat de llenties. És important saber com estem nosaltres i què necessitem

El equilibrio a través de la alimentación - Olga Cuevas

FC Barcelona B - El vídeo motivador de Luis Enrique

Al Pacino's Inspirational Speech

Air Jordan 23 - It's not about...

El Barça de Guardiola: Una perfección humana

La Vanguardia - 02/03/2011 -David Ruiz Marull

El cuerpo humano es una máquina perfecta. Resultado de miles de años de evolución, ha despertado la fascinación de millones de personas que han investigado su capacidad de adaptación, las miles de tareas que cumplen sus órganos, su coordinación y su complejidad. Pocas veces somos conscientes de la cantidad de trabajo que asume nuestro organismo cuando nos comemos una simple naranja.

El ginecólogo y divulgador científico alemán Fritz Kahn realizó, entre 1920 y 1930, una serie de ilustraciones en las que representó el cuerpo como un largo y complejo proceso industrial. Das Leben des Menschen (La Vida del Hombre) reflejaba las múltiples funciones que somos capaces de realizar.

Pero no solo eso. La obra de Kahn también servía para comprender que todo en nuestro organismo está interrelacionado, globalizado. Por ejemplo, sufrir un esguince de tobillo puede llevar a tener problemas en la cadera o en la zona lumbar.

“En el fútbol pasa algo similar. Si el lateral no asume su trabajo dentro del campo, el central o el centrocampista deberán cubrir esa zona, lo que provocará problemas de funcionalidad a corto plazo”, explica el fisioterapeuta Xavier Reyes. Si no curamos bien ese esguince podemos llegar a padecer lesiones en el ligamento o inestabilidad en el tobillo.

Y, si seguimos sin solucionar la dolencia, podríamos vernos abocados a una descompensación en la articulación o incluso a cambios en los patrones de movimiento. “Si el lateral sigue sin realizar sus funciones, no defiende y, además, no ayuda en ataque, la delantera también va a verse mermada”, añade este especialista en fisioterapia deportiva que ha trabajado con las selecciones españolas de hockey patines y de natación y con el combinado catalán de balonmano.

El Barça de Guardiola, sin embargo, está tan trabajado tácticamente que es capaz de solucionar las incertidumbres y evita la mayoría de situaciones conflictivas que pueden presentarse en un partido (y durante una temporada). Dani Alves sube y baja sin parar, Busquets cubre las espaldas de todos sus compañeros cuando es necesario, los delanteros persiguen y presionan a los rivales, los centrocampistas distribuyen juego pero también activan la reducción de espacios para ahogar a los equipos contrarios,…

Tal y como apunta Xavier Reyes, los deportes de equipo “requieren un esquema para que todos los engranajes actúen de forma ordenada y conjunta. Lo mismo que pasa en los seres humanos”. Es por eso que, si se hace un buen trabajo “con el tobillo”, la persona “podrá funcionar con total normalidad”.

Guardiola no solo ha trabajado el tobillo de su equipo. Su concepción del juego se basa en el exitoso ‘Fútbol Total’ que implantaron el Ajax y Holanda, ambos con Johan Cruyff a la cabeza, a principios de los años 70. El técnico de Santpedor ha añadido al juego de posición y al dominio absoluto del balón soluciones como que el mediocentro se sitúe como tercer central, que Messi ejerza de ‘delantero centro mentiroso’, que los medios se asocien por el centro para abrir espacios en las bandas, etcétera.

Todas estas opciones sirven para desconcertar a unos rivales que no saben si, para intentar evitar el vedaval, es mejor encerrarse en su campo, presionar arriba, salir al contragolpe o probar de robarle el balón a los azulgrana.

Otro elemento importante en el juego de este Barça es la capacidad física de los jugadores. Sin ella, los ‘culés’ no podrían presionar como lo hacen, aunque gracias a su control del balón se desgasten menos durante el partido que otros conjuntos como por ejemplo el Madrid. “Los jugadores cada vez están mejor preparados para rendir al máximo a nivel físico y esto puede predisponer a los futbolistas a sufrir más lesiones”, explica Xavi Reyes.

¿Cómo se reduce este riesgo de ‘romperse’? pues con una gran planificación “y un trabajo de prevención digno de admiración”. “En las dos últimas temporadas y media ha habido muy pocas lesiones y esto es, en gran parte, gracias al buen funcionamiento multidisciplinar de los servicios médicos” del cuadro azulgrana, añade Reyes.

El Barça de Guardiola: Una perfección humana

Jumping fitballs